El noi que no tocava de peus aterra.

Portada del llibre "El noi que no tocava de peus a terra". Editorial Fanbooks.

-          És una novel·la de 283 pàgines, escrites per John Boyne, conegut per la seva novel·la “El noi del pijama de ratlles”. Fou publicada per primer cop el setembre de 2013 en anglès, amb el títol original The terrible thing that happened to Barnaby Brocket. Està dedicat a Philip Ardagh, autor de llibres infantils, especialment conegut per la sèrie de 6 llibres on es narraven les aventures de Eddie Dickens.

-          La història ens explica les aventures d’un jove anomenat Barnaby Brocket, qui flota; la qual cosa podria ser un toc d’originalitat per a la vida de qualsevol persona, i un motiu de felicitat per part dels pares del nen, degut a aquesta extraordinària capacitat del seu fill. Però en aquesta història sens presenta una família anormalment normal, la qual repudia, degut a una infància traumàtica, qualsevol element de la societat que destaqui o no compleixi les regles generals de l’estètica, l’ordre i l’ètica.

-          Durant tota l’obra des d’un principi fins la penúltima pàgina trobarem una reflexió constant envers la frivolitat del mon, tot viscut per un nen, qui presencia aquesta injustícia, amb la innocència de que estan dotats els nens.

-          En l’àmbit de la crítica social trobarem que es toquen molts elements: homosexualitat, estètica física, xenofòbia etc. Però els que destaquen són dos en els quals es posa un  gran èmfasis degut a la qual cosa impacta fortament en el lector:

o   La homogeneïtat imposada en las societat: Degut al sistema de vida recentment adquirit per part d’una majoria visible del mon, podem veure com cada cop hi han menys dissimilituds entre els diferents països d’occident, ja poc queda d’aquella hermètica tradició pròpia de cada nació, cada cop és més freqüent la intromissió d’altres celebracions, modes, idiomes, etc en els nostres respectius països, i lo pitjor de tot és que aquesta globalització absorbeix altres ideologies, altres tradicions, les mescla i en crea una de nova, però en aquesta nova no s’accepta absolutament res que vagi en contra d’aquesta nova ideologia, o simplement no sigui igual a aquesta, la qual ha estat imposada de forma silenciosa, i tots acceptem sense xisclar. Això es reflecteix en la novel·la d’una manera continua, però s’exagera sobre manera en els pares den Barnaby, el protagonista. Alistair Brocket és el pare del nen, se’l descriu de la següent manera:

“Alistair perdia la paciència amb la gent que era peculiar o que feia numerets. Si anava en el metro i veia un  grup d’adolescents que parlaven massa fort, en la següent parada es baixava i es donava pressa en canviar de vagó. Quan menjava en un restaurant […] es posava malalt si un cambrer cantava una cançó d’aniversari a uns clientes amb afany de protagonisme, i deia que allò ja li havia arruïnat la vetllada”

El pare com veiem està obsessionat amb que tothom sigui exactament igual en el mon, sense acceptar ni una mica de discordança amb sa filosofia de vida. Eleanor Bullingham, la mare de Barnaby, també té una idiosincràsia pareguda  a la del seu marit, però un xic més greu, sent capaç de fer quant faci falta per passar desapercebudament en el mon, ja que ella serà la ideòloga i promotora de l’horrible pla que cometran contra el seu propi fill.

o   La reacció de la societat envers tot allò que destaqui o sigui diferent a lo considerat “normal”: Probablement sigui el tema que més ens commogui, ja que l’autor ens fa comprendre de primera mà cóm se sent tota aquella gent que és repudiada pels seus veïns, els seus companys de treball o escola i fins i tot per la seva pròpia família com li passa al protagonista.

Hi han moments que al propi lector l’ofèn el veure els comentaris de certs personatges apàtics que es dediquen a vilipendiar a las diferents persones amb les que anirà establint relacions el protagonista de l’obra. En altres moments ens sentirem culpables, perquè recordarem, vulguem o no, a excepció de que el lector sigui un cínic, que tots hem fet mal a alguna persona, usant com a pretext algun element que el feia diferent de la resta. I en altres ens farà mal, arribant a causar en les persones més sensibles el plor, el veure el que han de patir les persones, i amb la ignorància amb la qual s’atreveixen alguns individus a proferir fàtues afirmacions, ofenent així al que les ha de sentir dia rere dia.

Es una novel·la molt recomanable per a qualsevol persona a partir dels 13 anys d’edat, ja que tot i que sembli una obra simple, sense res especial; tal i com he fet constar, subjau una gran maquinària crítica envers a la societat moderna. Però no tot és sobrietat absoluta, també trobarem moments ridículs els quals ens faran riure molt. La història a més a més compta amb un desenllaç inesperat.

Es una obra que es fa lleugera i amable de llegir, sense una gran complexitat en el lèxic emprat ni trobant-nos immersos en “subarguments” difícils de comprendre.

Es una obra senzilla i profunda.